L'escaire

VIDEO INICI TEMPORADA PRIMER EQUIP.

2011-09-12T10:58:00.004+02:00

Tot camí comença amb un primer pas. El nostre, segur que no serà fàcil. Però amb la suma de tots arribarem allà on volguem.
Comença una nova etapa. Esteu preparats per jugar?

L'èxit més enllà de l'èxit.

2011-06-27T22:53:00.002+02:00

VIDEO PRIMER EQUIP UE LLEIDA 2010/11

2011-03-16T14:28:00.002+01:00

Preprarar un video es com preparar un partit. Cal dedicar-hi temps i esforç, per que, en un temps limitat, es demostri el resultat.

Ha estat un plaer profesional preparar aquest video conjuntament amb el Miquel Gomila i amb la resta de persones del club que ens han aportat idees i ens han ajudat a la seva edició. Perqué això també es un treball d'equip.

I ha esta un plaer personal poder-lo compartir amb els jugadors.

Tots estem amb vosaltres, sou un gran equip. A continuar endavant, que encara queda lliga!

REGULARITAT I RENDIMENT

2011-03-16T00:38:00.000+01:00

Per estar a dalt cal tenir rendiment constant, i això implica regularitat. Un equip campió es pot permetre fallar, però no es pot permetre no ser regular.

La regularitat et fa arribar allà on no arriben els teus competidors, sobretot perquè minimitza el risc de fracàs en moments clau de la temporada. Et dona el marge que perden els altres durant la competició.

La regularitat, es un terme relatiu i difícil d’assolir per un equip. Relatiu perquè el defineix les circumstàncies. Encara que sembli un paradoxa, la estableix la competició i els objectius a assolir i cada equip ha de saber on està la seva regularitat.

I difícil perquè implica competir sempre.

Aplicar, ensenyar i habituar al jugador a allò que es necessari per a ser regular és, segurament, la tasca no específica del joc més complicada que ha de fer un entrenador.

I per al jugador, ha de ser un repte. Ser competitiu sempre i millorar. Però no es gens fàcil. Hi ha moltes variables que poden incidir en el rendiment, i en la regularitat. Lesions, expulsions, mala sort, problemes personals, problemes grupals, errors individuals...

No ni ha prou amb la voluntat per ser regular, cal treball, capacitat, constància i talent. I potser una mica de sort.

2011-03-16T00:36:00.000+01:00

Hi ha hàbits que s’ha de lluitar per no perdre’ls. I sovint són aquells més difícils de mantenir.

REPORTATGE LLEIDA TV PART FINAL TEMPORADA

2011-03-15T23:50:00.002+01:00

L’escaire, hi torna (any 2).

2010-08-24T13:52:00.003+02:00

Desprès d’uns dies intensos dedicats a la preparació de la nova temporada, els entrenadors també hem de fer la nostra particular pretemporada, l’escaire torna a rodar.

Una nova temporada sempre estimula i il•lusiona, i a L’escaire tenim aquestes emocions.
Aquest any, ens tornem a marcar l’objectiu de millorar i de continuar publicant continguts centrats en el futbol i en procès de rendiment , així com articles que vivim com a entrenadors en primera persona.

Fa un any i mig, L’escaire sortia a la llum així:
A l’Escaire Hi trobaràs articles, opinions i comentaris que intenten reflexionar i/o explicar el futbol d’acord una metodologia de treball fonamentada en el treball d’equip, la motivació i lideratge, i, el rendiment i els seus estats.
Aquest any, i després de superar les 2.270 visites, afegim i focalitzem continguts en les noves tecnologies aplicades al futbol.

Això és així, perque a nivell personal, engeguem conjuntament amb la Fefa Farré i el Jordi Mariezcurrena el projecte de Bitacorasports. www.bitacorasports.com
BitacoraSports sóm un empresa de tècnics esportius que oferim un servei externalitat d’enregistrament, anàlisis i edició audiovisual a entrenadors, esportistes i federacions. www.bitacorasports.com.
Creiem en la tecnologia com a valor afegit en el procés de rendiment.

Així, L’escaire, incorporarà la secció de Bitacorasports , que centrarà els seus continguts en l’ú s i les aplicacions de les noves tecnologies al futbol.

I Com a entrenadors, continuarem treballant amb l’equip femení de la U.E. Lleida, inciant la tercera temporada.
Els reptes esportius seran màxims, i intentarem posar tots el mitjans per poder-los assolir.
És pretemporda i caldrar terballar molt dur. Millorar aquí, implica demostrar rendiment a cada partit, i això es molt compicat per a qualsevol equip. Però confiem en l’equip i en les jugadores. I en la feina que es pot i s’ha de fer.
En tot cas, a L’escaire, estareu informats mitjançant la secció de l’equip femení de la U.E. Lleida.

En fi, Donar-vos la benvinguda altre cop, agraïr-vos les visites i desitjar-vos una molt bona temporada futbolísitca!

Salut!

Temporada 2009/10. Lleida Femení.

2010-05-17T23:11:00.005+02:00

La temporada 2009/10 ha estat satisfactoria per a l’equip femení de la U.E. Lleida.

No es pot qüalificar d’excelent, perquè l’equip, en determinats moments i per diferents motius ,no ha pogut mostrar el potencial de joc que té, i, en conseqüencia, no ha pogut consolidar la tercera posició a la taula. Però les jugadores han estat capaces de competir pels objectius fins a l’últim moment.

En l’àmbit específic del joc, l’equip ha millorat en molts conceptes tàctics, i ha desplegat en molts partits molt bon joc. Hem tingut la satisfacció de veure jugar un equip que desenvolupa un estil de joc que combina treball i talent. I de veure jugadores amb una qüalitat excepcional.

En l’àmbit d’equip s’ha consolidat un bloc que és, sens dubte, la clau dels èxits del futur. Les jugadores que veinien de jugar amb l’equip l’any passat han millorat la seva aportació i les seves estadísitiques. En minuts jugats i en assistència als entrenaments.

I totes les incorporacions han sumat. I en alguns casos, la seva aportació ha estat essencial per a l’equip.
L’equip ha millorat totes les estadístiques respecte la temporada pasada, assolint record de punts i de victories a Nacional.

Però la temporada 2009/2010 sobretot deixa bons records. Sobretot dos. La victòria contra el Sant Gabriel i la victòria contra el Barça al Camp d’Esports.
El futbol, a vegades, pot fer feliç a la gent, i pot despertar emocions molt positives a aquells que hi estem involucrats i em formem part.

Només ens queda felicitar a les jugadores, per la temporada realitzada i pel grup que han format.
Si continuen(m) així, l’any que ve segur que encara es pot millorar! I queda camí per fer...

22na jornada de Liga. Sant Gabriel - U.E. Lleida.

2010-04-19T00:09:00.009+02:00

El Sant Gabriel és sens dubte el millor equip que hi ha al Grup III de Lliga Nacional Femenina. És un equip que juga be a futbol, que té jugadores desequilibrants i que té un projecte darrera impressionant.

EL diumenge dia 18 d’abril de 2010 ho ha desmostrat, proclamant-se ,virtualment, campió de Lliga.

L’equip femení de la U.E.Lleida ha perdut al Ruiz Casado per 3-0. Però ho ha fet amb el cap ben alt, amb orgull, com a equip i lluitan fins al final contra un gran equip.
Dos gols dubtosos per possible fora de joc i una jugada d’estratègia de banda han significat tres gols i tres punts pel conjunt que entrena Pedro Martín.
Però el Lleida mai a perdut la cara del partit. Ha estat competitiu en moltes fases del joc i tot i que no hem estat mai en disposició de guanyar, hem estat els 90 minuts dins del partit, i intentant fer el nostre futbol.
Tot i les sis ocasions clares del Sant Gabriel en la primera part, amb el 2-0 al marcador hem tingut una gran ocasió per retallar distàncies al marcador. I l’equip defensivament ha jugat un partit extraordinari.
En la segona part i amb 3-0 l’equip ha fet un gran treball individual i colectiu, controlant el joc del Sant Gabriel i intentant mantenir i jugar la pilota amb criteri i arribar a l’àrea rival.

No era un partit fàcil per a l’equip. Les dos últimes derrotes, les baixes i la decepció per la perdua del tercer lloc no eren la millor dinamica per visitar el camp del lider.
Els Sant Gabriel a casa, ha guanyat tots els partits, té una mitjana de més de 5 gols per partit i mai ha marcat menys de 3.

No podem estar contents, perque no s’han sumat els punts. Però si satisfets per la feina feta per l’equip.

Queden dos jornades de lliga i sortim reforçats d’aquest partit. Ara només cal centrar-se en l’Atletic de Paguera i lluitar per tots els punts en joc.

Montatge Audiovisual de l'equip Femení de la U.E. Lleida

2010-03-30T16:22:00.004+02:00

Montatge audiovisual utilitzat abans del partit davant del C.F. Cerdanyola del Vallès.

Dos objectius em van motivar l'edició:

El primer, motivacional. La primera regla per motivar es variar. Gràcies a la tasca del Martí Ferragut hem variat els escalfaments previs al partit. Hem buscat elements nous i elements amb major incidència en les dinàmiques de grup. Però degut a la transcendència del partit, calia, crec, un plus més, que es buscava amb aquest video.

El segon, el de concentració. Aumentar l'activació inicial de les jugadores era un objectiu a millorar, ja que en els dos darrers partits l'equip va anar a remolc en el marcador en la primera part, i teniam clar, que com menys concessions aquest cop, millor.

El resultat del partit no ens va acompanyar, derrota per 3-2. Però els objectius que buscàvem amb el video, crec que, els vam assolir: Gol al primer minut de joc i primers 10 minuts impecables.

Però els videos, per si sols, no guanyen partits, i a partir d'allí altres factors ens van condicionar el partit.

Guardiola i l'Informe Robinson

2010-03-03T14:25:00.003+01:00

El treball en equip, el sacrifici, la generositat, l’esforç i la solidaritat són conceptes que tot entrenador ha d’intentar transmetre als seus jugadors.

Abans que la tàctica, la tècnica o altres aspectes específics del futbol, l’entrenador ha d’incidir en aquests aspectes essencials, necessaris per a poder assolir amb les màximes garanties d’èxit els objectius establerts.

Si el jugador els entén i els aplica contribuirà als èxits col•lectius de l’equip. I serà un jugador de rendiment.
Un jugador no pot guanyar una lliga. I difícilment un partit. Sense els seus companys no pot assolir cap objectiu.
Però no sempre és fàcil aplicar aquests valors.

L’equip humà que intenta el rescat de l’Iñaki Ochoa ens ensenya fins on es pot arribar per intentar aconseguir un objectiu.
Generositat, esforç, sacrifici, solidaritat i treball en equip són els responsables que, malauradament, i per poc, no és produís un miracle a l’Himalaia

Conèixer quins poden ser els límits de l’esser humà, i en conseqüència de l’esportista, quan està disposat a sacrificar-ho tot per assolir un objectiu comú, ens pot fer veure fins on es pot arribar si tothom “ho posa tot.”

No se, si el vídeo utilitzat per Guardiola abans del partit contra el Màlaga tenia un objectiu motivacional.
Si era així, no se si abans d’un partit és el millor moment per visionar-lo.
Visionar un vídeo amb tanta càrrega emotiva abans d’un partit pot carregar massa emocionalment al jugador.
Si la càrrega emocional/emotiva supera el missatge, pot dificultar l’activació optima dels jugadors, ja que els sentiments la poden condicionar.

Ara be, el jugador segur que no es va quedar indiferent. Va poder veure i “sentir” allò que Guardiola li demana que faci quan surt al camp.

Guardiola va voler captar l’atenció del futbolista en un moment de màxima transcendència, i va mostrar als jugadors un vídeo on es demana que es vagi fins al final.
Tothom ha de contribuir a assolir els èxits de l’equip. Un individu per si sol, no pot assolir res.

Segur que l’impacte per als jugadors va ser fort. I segur que la majoria difícilment l’oblidaran.

Més que un element motivador, crec que Guardiola va voler recordar als jugadors l’essència de tot plegat.

Guardiola, va tornar a demostrar que té molt clar quins son els mitjans que porten a l’èxit.

Portar l'equip a guanyar

2009-12-18T21:58:00.005+01:00

Preparar l’equip per a guanyar hauria de ser l’objectiu essencial d’un entrenador en futbol de rendiment.

Però per intentar assolir aquest objectiu, l’entrenador necessita recurssos i competències que l’habilitin per tal de poder preparar el màxim d’àmbits que tenen incidència en el rendiment del futbolista i de l'equip.

Des dels camps més específics del joc fins a d’altres que no són pròpis del futbol però que hi poden incidir, i que no necessariament es resolen des de l’àmbit del joc.

Si l’entrenador és capaç de donar resposta als diferents “conficles” que sorgeixen i afecten als jugadors i al joc, serà capaç de millorar el rendiment de l’equip.

En un entorn cada cop més comepetitiu, gestionar de forma òptima l’equip i el jugador és una habilitat necessària que hauria de tenir l’entrenador si vol que ell i el seu equip siguin més competitius, i en conseqüencia, tinguin més garanties d’èxit.

La prespectiva del coaching dota a l’entrenador de recurssos per assolir aquest objectiu.
Això estrec del la sessió (magistral) impartida pel Daniel Jáuregui en el marc del Màster en Competències de l’Entrenador que organitzen mundoentrenador.com i NIVI.

Acceptar i aplicar alguns dels principis essencials de coaching permet incidir, aprendre, millorar en àmbits que afecten al rendiment de l’equip però que dificilment es treballen amb una metodologia de treball especifica del joc. I permet adquirir una dínamica de treball en equip que optimitza al màxim els recurssos de que es disposa.
Un entrenador que porta l’equip a guanyar sap quines són les seves habilitats i sap les competencies i les habilitats que poden desenvolupar els altres i intenta que les desenvolupin en be de l’equip.
Sap treure un “plus” de rendiment d’equip als seus jugadors i aprèn de tot el procès per continuar millorant.

Si l’entrenador és capaç i té les competencies necessàries per gestionar un grup de treball, estarà preparant al seu equip amb màximes garanties d’èxit.

I si sap treure el màxim rendiment d’ell mateix, de l’equip i de tots els que incideixen en el treball diari, segurament, portarà l’equip a guanyar.

Arribarem a temps.

2009-12-18T21:10:00.003+01:00

Sóm del Lleida

2009-11-19T23:23:00.003+01:00

Reportatge emès per Lleida Tv dins del Programa Sóm del Lleida.

Moments estratègics de l’entrenador.

2009-11-17T20:17:00.007+01:00

Si a quan planifiquem la temporada, els entrenadors utilitzem totes aquelles dades que hem pogut recolipar i analitzar de l’equip durant l’any anterior i busquem planificar i millorar el rendiment de l'equip i del jugador d’acord al treball realitzat, quan un equip ha recorregut un terç de campionat, l'entrenador té l’obligació de preguntar-se on és.

Valorar la feina feta de forma detallada en un període més ampli que el dia a dia o el microcicle/ setmana de feina, permet extreure conclusions rellevants per al treball de l’equip.

Quan l’entrenador, o staff, es pregunta on sóm?, ha de respondre d’acord als objectius marcats a l’inici de temporada i a l’estat actual de l’equip. Ja que aquests dos aspectes incideixen directament en la motivació de l’equip. I aquesta motivació és fonamental per poder fer treballar i rendir un equip.

Per valorar l’estat actual d’uns objectius inicials, cal fer un anàlisi tan objectiu com subjectiu de l’equip i dels individus que l’integren.
Anàlisi objectiu perquè els números “manen” en els esports de rendiment. I subjectiu perquè les sensacions i les dinàmiques de treball no sempre es reflexen en els números.
A partir d’aquí, l’entrenador i el seu cos tècnic ha de poder reforçar els objectius establerts, establir subobjectius, variar-los, readaptar-los, etc. Amb temps suficient per poder assolir-los amb l’equip.

Un cop hem valorat la feina feta d’acord als objectius establerts, hem d'analitzar l’estat actual de l’equip.
Per fer-ho, podem agafar com a referència el model que apunta Xesco Espar a la seva web www.xescoespar.net i que a part de les tres dimensions principals del futbol de rendiment (condicional, tàctica i psicologica) si inclouen els “moments” de rendiment de l’equip (entrenaments i partits). I valorar en una escala de 0 a 10 cada dimensió actual. Per l’equip i per al jugador.

Amb aquesta informació clara i escrita en un paper, podrem continuar treballant.

Resum emès per Lleida Tv del partit entre els equips femenins de la U.E. Lleida i el Cerdanyola F.C

2009-11-15T22:09:00.003+01:00

8na jornada de Lliga. La satisfacció pel treball ben fet!

2009-11-08T21:26:00.003+01:00

Despres d’unes setmanes d’inactivitat, per motius d’agenda, la secció del lleida femení torna amb força a l’escaire.

Aquest diumenge, l’equip s’ha imposat per 0-1 al municipal de Vic i ha sumat la quarta victòria consecutiva a la lliga, refent-se amb escreix de l’abultada derrota al camp del RCD Espanyol (5-0) i consolidant-se a la tercera posició de la taula.

Després de tres victòries complicades (3-2 Ciutat de Palma), (3-5 Collerense B) i (2-0 Estartit B), el desplaçament a Vic era una prova de foc per l’equip.
Una prova de foc perquè el Vic va ser un rival al que l’any passat no vam poder vencer i una prova de foc perquè aquests són els partits que cal guanyar per poder tenir els objectius inicials intactes, que a la 8ena jornada de Lliga mai es fàcil. I l'equip, a Vic, ha demostrat que si es sacrifica, treballa i creu en ell, pot guanyar.

En un partit molt complicat, per l’adversari, per la climatologia i pel desplaçament, l’equip ha sabut patir i ha buscat fins al final la victòria, que ha arribat al minut 89, amb gol de Glòria Pelegrí.
Gràcies al penal aturat per la Mònica Blasco, i tot i un discutible gol anul.lat a l’equip, els tres punts han marxat cap al Segrià gràcies al bon treball fet i a la serietat de mostrada per les jugadores al camp.

La setmana vinent visita el municipal de Gardeny l’equip revelació de la Lliga, el Cerdanyola del Vallès.

Tres punts encara més importants.

3ra Jornada de Lliga. Sens dubte, al 100X100.

2009-09-28T16:33:00.005+02:00

L'equip encarava la tercera jornada de lliga amb el repte de fer un bon partit davant d'un equip complicat. El FCBarcelona.

El partit es disputava al Camp d'Esports, i l'equip tenia la responsabilitat de donar una bona imatge a la gespa on habitualment juga el primer equip de l'entitat.

I davant d'un bon equip i d'un bon nombre d'aficionats, les jugadores van respondre i van demostar que són grans jugadores i que quan juguen al 100X100 poden ser competitives contra qüalsevol adversari.

Tot i el gol inicial de Sheila, min. 15 , Paola aconseguia empatar al min.36, i Maria Siegrist firmava dos grans gols a la segona part, que reflexaven el 3-1 final al marcador.
Un dia que recordarem per sempre tots els que formem part del femení del Lleida.

Això si, el futbol només recorda una cosa:
que són tres punts més i cal continuar treballant.

El proper partit dissabte a les 18.00 hores davant de l'Espanyol.

2na jornada de lliga

2009-09-22T19:54:00.001+02:00

Els primers tres punts ja són al sac.

Fitxa del partit
Polvoritense: Paula, Miralles, Patricia, Vanesa, Cristina, Sandra (45’ Alcantara), Elisabeth, Eva, Alvarez, Jessica (45’Noelia) i Ainoa.

U.E. Lleida: Mònica, Gina I (67’ Irene), Cristineta, Andrea Porta, Esther, Gina II (50’ Glòria), Paloa (57’ Júlia), Sala, Raki, Mar Pallarès i Núria.

Gols:
0-1 min. 21 Gina II,
0-2 min. 29 Andrea
0-3 min. 32 Gina I
0-4 min. 35 Andrea
0-5 min. 43 Gina II
1-5 min. 48 Alvarez
2-5 min. 64 Alvarez
2-6 min. 68 Júlia
2-7 min. 71 Glòria
2-8 min. 85 Mar Pallarès
2-9 min. 89 Glòria

Crònica:
Despres de la derrota a la jornada inicial, l’equip ha jugat un molt bon partit i s’han sumat els tres primers punts de la temporada.
L’equip ha deixat sentenciat el matx amb una gran primera part, on ha jugat a un gran nivell, més enllà dels gols marcats.
Tot i dos errors a l’inici de la segona part que han costat dos gols a l’equip, la U.E. Lleida, mai ha patit pel resultat i ha acabant arrodonint un gran partit amb 4 gols més.

La propera setmana l’equip rebràla visita de l’actual lider de la categoría, el Barça B. Aquest partit es disputarà el proper diumenge dia 27 a les 12.00 del migdia al Camp d’Esports.

Balanç de Pretemporada

2009-08-28T10:11:00.005+02:00

Aquesta setmana, ja encarem la recta final en la preparació cap a la Lliga. I el més important, és que fins ara estem satisfets amb la feina feta.
L’equip ha demostrat que té ganes de tornar a jugar i que si treballa dur, està capacitat per jugar un bon futbol i ser competitiu contra qualsevol equip.
De moment, i amb les bones sensacions com a argument principal, els resultats també ens han acompanyat.
Derrota per 6-0 contra l’Athlètic de Bilbao, en un partit més que correcte de l’equip, victòria per 4-2 davant del Nàstic, aixecant un marcador de 0-2 contra un rival que competirà a Superlliga i 2-0 contra l’A.E.M., en un partit amb un joc dinàmic i vistós.
La lliga segur que serà diferent, dura i complicada, però les bases adquirides a la pretemporada han de servir per fer créixer encara més l’equip, i sobretot, per continuar millorant.

Només cal, que siguem capaços de mantenir aquest nivell, i que tinguem sort.

L’escaire, hi torna.

2009-08-19T16:55:00.003+02:00

Desprès d’uns dies intensos dedicats a la preparació de la nova temporada, els entrenadors també hem de fer la nostra pròpia i peculiar pretemporada, l’escaire torna a rodar.

Aquesta temporada, estrenarem nova secció, que recollirà publicacions relacionades amb l’equip Femení de la U.E. Lleida.

Amb aquest nou apartat, volem millorar en la periodicitat de publicacions i sobretot, volem que l’equip tingui, mitjançant la web, un canal constant de difusió.

Així que, aquest any, a més de compartir articles, opinions, anàlisis o reflexions pròpies i d’externs sobre futbol, us mantindrem informats amb publicacions relacionades amb l’equip amb el que treballem, la U.E. Lleida.

Donar-vos la benvinguda de nou i agraïr la Teresa Rovira i el seu blog, http://amblapilotalspeus.blogspot.com, per l’entrevista feta.

A tornar-hi!

Casualitats, o no...

2009-06-21T20:50:00.003+02:00

El gran esdeveniment esportiu dels últims dies ha estat l’assoliment del títol de Lliga per part del Barça de bàsquet. Un fet que feia 5 anys que no passava i que aquest any a culminat una temporada històrica per al club i per a la secció.
Ahir hem va sobtar llegir un reportatge a MD sobre les claus de la victòria sobre el Tau. Una, la feina feta per Xavi Pascual.

El titular era “ de Gladiator a al Pacino”, o quelcom així.
Explicava que el cos tècnic del Barça de bàsquet havia utilitzat un vídeo, a l’estil Guardiola, durant els play off contra el tau per tal de motivar als jugadors.
Era un fragment de la pel·lícula “Un Domingo Qualquiera”, interpretada per Al Pacino. El periodista, que fins i tot, reproduïa part del discurs de Tony d’Amato (Al Pacino) a l’hora que el qualificava d’obra mestra i de gran encert per part dels tècnics del Barça.

No puc negar que em va fer il·lusió llegir allò.
L’escaire va començar amb la publicació / visionat d’aquest vídeo i la ratxa de vuit victòries consecutives de l’equip femení U.E. Lleida, casualment també.

"a lo Guardiola". UdL campionats d'espanya

2009-06-05T19:49:00.008+02:00

Sovint fem referència al competir, a la competitivitat. Ser competitiu, però, no ha de ser sinònim de ser guanyador, ja que la competició admet la derrota.
Això si, si no ets competitiu difícilment guanyaràs. I si no guanyes difícilment seràs competitiu.
Per tan, ser competitiu i guanyar (assolir l’èxit) són dos conceptes que han d’anar lligats.

L’equip femení de la UdL, durant el campionat d’Espanya (interfase i fase final) ha tingut dos partits on l’equip ha necessitat guanyar. O això o final. Objectiu assolit, però punt i final.
Dos partits, una final d’interfase i una semifinal del campionat d’Espanya on poder continuar endavant, i tastar l’èxit, depenia dels 60 minuts que durava el partit.

El balanç, dos victòries, tres gols a favor i un contra. Un gol d’or a la segona part de la pròrroga en un un partit (1-0) que valia un bitllet per a la fase final i dos gols a pilota aturada (2-1) que valien una medalla de plata.

El cos tècnic de la UdL no vam poder editar el vídeo a priori, però celebrant i compartint la iniciativa de l’ staff tècnic de Pep Guardiola, editem aquest vídeo perquè serveixi per recordar com són els bons moments en el futbol.
I per no oblidar allò que és necessari per arribar-hi.

L'equip.

Reportatge de Lleida TV UdL Futbol 7.

2009-06-04T20:45:00.005+02:00

Esforç i concentració. Una actitud/aptitud necessària per aquell que vol progressar en el futbol.

2009-05-23T13:53:00.007+02:00

Per desgràcia, en l’esport d’alt rendiment no hi ha lloc per les distraccions. Ni en els entrenaments ni en la competició.

Sempre cal estar centrat i al 100x100 en el treball que es fa.
El jugador ha d’entendre que l’estona que treballa ho ha de fer al màxim, i si no ho fa, no ha d’estar satisfet de la feina que ha fet i ha d’analitzar allò que li ho ha impedit fer.
El jugador ha de voler treballar. Ha de voler sacrificar-se per assolir els objectius. I ha de saber patir.

Cada acció es important, cada entrenament i per suposat cada partit.
Si en els entrenaments no hi ha aquesta actitud, serà molt difícil fer un bon aprenentatge i millorar en la capacitat d’esforç i de concentració. I no apendrà a patir.

En els minuts i partits decisius, on et jugues un temporada, el jugador, l’equip i el cos tècnic necessitaran conviuré amb la transcendència del joc i hauran de saber esforçar-se, patir i estar concentrats. Perquè tot es decidirà per petits detalls. I probablement guanyarà el que millor sàpigui conviure amb això.

Si en la dinàmica de treball general s’ha tingut aquesta actitud ens serà més fàcil mostrar l’aptitud quan haguem d'arribar al limit del nostre rendiment.

El barça canta el all-irón!

2009-05-17T17:55:00.003+02:00

Gràcies a la audàcia de la Maria Figuera, he descobert quin és l’origen etimològic del mot alirón, que per fi, ahir vam poder cantar.

Val la pena llegir la definició que en fa la Wikipedia:

Alirón es una expresión utilizada para manifestar de manera eufórica un objetivo conseguido, especialmente en el terreno deportivo
Etimología discutida
Existe una versión del origen de la palabra según la cual surgió finales del siglo XIX. Una empresa inglesa que realizaba la explotación de la ría del Nervion, en la cual los mineros cobraban en función de la pureza del hierro que extraían. cuando esto ocurría el jefe inglés de la cuadrilla colgaba un cartel en la puerta de la mina que decía: all iron. Esto queria decir que la paga era doble y los mineros gritaban al unísono: "¡alirón, alirón!".

Sensacional.

Arribem al port

2009-05-15T19:30:00.005+02:00

Dissabte (demà) s’acaba la temporada.

Quan l’àrbitre xiuli l'inici del partit, els últims tres punts del curs 2008/2009 es posaran en joc.
En aquell instant l’equip femení de la Unió Esportiva Lleida sortirà a jugar al Municipal de Les Planes amb la feina feta, i amb el premi en joc de poder assolir la millor classificació (en posició) a la lliga nacional. La quarta posició.

I quan l’àrbitre xiuli el final, i independentment del resultat, es deixarà enrere una temporada dura però satisfactòria.
Dura perquè un any de competició sempre ho és.
Deu mesos de treball, vint-i-sis partits jugats i més de 5.000 kilòmetres en bus/avió són un camí llarg i dur per recórrer quan s’inicia el trajecte.

Decepcions, emocions, èxit, fracàs, contratemps, alegries i moments inoblidables.
Així es el futbol i això et trobes a la competició.

Quan valores una temporada no sols ho fas en base a les alegries (victòries) i als punts assolits. Es important analitzar la feina feta, la experiència viscuda i la forma en com s’han encarat els reptes i esdeveniments transcendents de l’equip.
Fer aquest anàlisi serveix per entendre millor tot el procès viscut i poder millorar en el següent viatge.

Un inici dolent, una ratxa impressionant i un final competitiu són el resum Express que descriu la trajectòria de l'equip aquest any.

Amb victòries i punts en camps i circumstàncies dificilíssimes. I també amb alguna derrota duríssima.
Però sempre amb la implicació i constància de les jugadores quan han estat tot l’any amb l’equip, que han tirat endavant partits complicadíssims i que han demostrat el sacrifici, l’ordre, l’equilibri i l’esperit d’equip necessari per a ser competitives i guanyar partits.

L’equip ha respost en la majoria dels partits i les jugadores han fet mèrits per endur-se tots els punts que han guanyat. Ningú ens/els hi ha regalat res.

En el futbol nomes val el moment, la realitat, el present. I durant gran part de la temporada ho hem volgut/pogut/sabut i demostrat al camp. Hem tingut rendiment.

Si cada entrenament és important, i cada partit és transcendental, és molt més fàcil poder ser competitius, i més quan l’equip té qualitat.

El treball, les ganes i l’ambició al camp mai es poden deixar als vestidors.
I les circumstàncies no poden ser excusa de res durant els 90 minuts de joc.
Això es el que hem intentat transmetre.

Sempre hi ha entrenaments, partits, moments més fluixos, dolents, durs...però que han de ser relatius. En la mateixa mesura que els positius. Relatius perquè no hi temps per perdre. I relatius perquè quan succeeixen encara no es sap quina incidència tindran. Se'ls hi ha de dónar la importància necessària, però han de ser relatius.
Cal reflexionar de forma clara i apendre dels errors, ser coherent amb el treball i sempre intentar millorar.
Quan el moment es bo, cal fer tot el possible, com a equip i com a persona per conservar-lo i millorar-lo, i quan es un moment dolent cal aguantar, estar units i treballar tots junts per sortir-ne el més ràpid possible.

Si l’adversitat fa més competitiu i fort un equip, aquest equip és més difícil de guanyar.
L’adversitat, sempre que no sigui abismal, ha de ser un al·licient per demostrar fins on es pot arribar.

I estic satisfet per això, per que tot i les moltes adversitats que ens hem trobat pel camí, estem a punt d'arribar port i la sensació es bona. Intentarem competir fins a l'últim minut i veurem on deixem el vaixell.

Felicitar a les jugadores. I agrair la feina de la gent que ha treballat amb nosaltres.

Futbol en estat pur

2009-04-19T01:08:00.004+02:00

PARTITS D’ANADA DE QUARTS DE FINAL UEFA CHAMPIONS LEAGUE:

FÚTBOL EN ESTAT PUR.

BARÇA-BAYERN

El Barça. Quan un equip té la qualitat actual d’aquest barça i es sacrifica individual i col·lectivament durant els 90 minuts al camp, els resultats són evidents. El Barça ha estat capaç de desplegar la seva millor versió, de joc, d’intensitat, de competitivitat, d’equip, en el moment clau de la temporada, i això només està a l’abast dels millors. El nombre de títols que guanyi l’equip marcarà el seu sostre, però la competitivitat que ha assolit amb el seu futbol serà recordada com la d’un dels grans equip que ha tingut el F.C Barcelona.
L’emoció que desprèn el seu joc en els aficionats, la entrega i ambició dels jugadors i la intensitat del joc, servirà per recordar, alhora que descriure, una temporada històrica del club. Joc posicional, excelent transició de pilota, pressió i sacrifici total. Amb grans jugadors.
Futbol en estat pur. I amb la sort del campió.
Sens dubte, que , a qualsevol equip rival li costarà contrarestar aquest model.

Guardiola. Geni. Durant la història els catalans hem aportat personatges rellevants a diferents àmbits de la societat que han contribuït al progrés. Guardiola n’és ún.
Està conduint el grup d’una manera magistral i ha retrobat el rendiment en un equip que no en tenia. Ha recuperat la competitivitat d’un grup de jugadors amb un talent individual incuestionable i ha encertat en l’aposta per determinats jugadors. Ha deixa’t clares les normes i amb la seva il·lusió ha contagiat a tothom.
La seva ambició il·limitada acompanyada d’un respecte profund pel rival i per un control meticulós de tot allò que engloba el futbol, ha contagiat l’equip i l’ha portat a ser un dels més competitius d’Europa. I probablement, el que fa un futbol més espectacular.

Amb aquest context, el Bayern, poca cosa podia fer.

LIVERPOOL-CHELSEA.
El Derbi del segle XXI a Europa.
Aquest enfrontament s’ha produït en nou ocasions en la lliga de campions des del 2005, quan es van enfrontar per primera vegada. Tres cops, a més, en semifinals. Futbol anglès en primera persona. Forta rivalitat, intensitat i estratègia en un duel d’alt voltatge on hi ha molt en joc i tot es vol tenir controlat.

Hiddink. Mestre. No conec la metodologia de treball d’aquest entrenador difícil de classificar. Un rodamón del futbol, amb una trajectòria extensa i variada, que ha assolit grans èxits en el món del futbol i que deixa una emprenta que vas més enllà del futbol mateix.
No deixa de ser curiós que Abramovitx l’anés a buscar a la selecció Russa a la desperada, a copia, es clar, de diners, perquè compagines ambdós càrrecs fins a final de temporada i reconduís el Chelsea F.C. en el tram final de temporada, després de la destitució de Scolari.
I de moment l’aposta li està sortint be. A Anfield Hiddink va signar la seva gran primera nit com a entrenador dels londinencs. El Chelsea mai hi havia guanyat, hi ho va fer jugant a l’atac i amb asos amagats. Ivanovic, suplent habitual, sorprenia la defensa del Liverpool i feia dos gols a pilota parada que capgiraven el marcador. I Droga després de fallar diverses ocasions, arrodonia la victòria.
A la roda de premsa, l’holandès va dir: “sabíem que ens tindrien perfectament estudiats i havíem de buscar alguna sorpresa. Seria d’estúpids no fer-ho”.
Futbol en estat pur.

Major cohesió grupal és igual a major rendiment? Cal incidir en aquest treball?

2009-03-10T11:13:00.003+01:00

Fa temps, amb en Quim Cardús, una assignatura de la carrera ens va portar a fer un projecte d’intervenció centrat en el treball grupal d’un equip de futbol, per tal de buscar una millora en el seu rendiment.

A l’analitzar la bibliografia per a iniciar el projecte, vam veure que les investigacions que s’havien realitzat sobre cohesió grupal en equips esportius si be apunten que la eficàcia col•lectiva està relacionada amb l’efectivitat grupal (Prussia i Kinicki; (1996), o que la cohesió proporciona una major productivitat, major comunicació, entre d’altres (Carron i Dennis, 2001; Hogg, 1992), no sempre conclouen que una augment de la cohesió proporcioni uns millors resultats esportius.

Aquest conclusió té una possible explicació en el fet que hi ha molts factors que determinen o influencien el rendiment esportiu d’un equip i que tenen una incidència més específica en aspectes concrets del joc.

A més sovint, es pot arribar a aquesta conclusió si s’entén el treball d’equip com únicament el resultat específic d’un partit.

Que la cohesió per si sola no acostuma a canviar el resultat d’un partit concret, no vol dir, que no pugui augmentar, mitjançant un treball programat en la dinàmica d’equip, el rendiment, de l’equip i del jugador.

Quan ens plantegem si hem d’incidir en aquest tipus de treball i integrar-lo en el conjunt de treball de l’equip, hem d’entendre primer quin significat donem a aquest tipus de treball.

Si major cohesió, major esperit/treball d’equip es igual a major rendiment, i entenem el treball d’equip únicament com el resultat que porta al rendiment i no com un procés que el facilita, la resposta probablement serà no.

Ara be, si entenem el treball d’equip com a un procés integrat, i incidim, controlem i treballem els diferents aspectes que hi estan relacionats, probablement facilitarem que és donin les condicions i circumstàncies òptimes per poder assolir el màxim rendiment, del jugador i de l’equip, i que l’equip funcioni com a equip, amb un plus de rendiment grupal que implicarà esforç, solidaritat, comunicació, productivitat al camp i que és fonamentarà en un augment dels recursos propis de cada jugador que farà més fort el potencial de l’equip.

Ningú pot aplicar cap fórmula en esport i esperar que el faci guanyar tots els partits d’un campionat, que sempre és llarg i on es sovint passa per diferents situacions.

Aplicar un sistema de treball que fomenti el treball d’equip és un procés que dota a l’equip per afrontar amb màximes garanties d’èxit el repte d’una competició on ha d’assolir uns objectius.

Si ens preguntem si la cohesió, el treball d’equip facilita el rendiment i per tant, és important d’incidir-hi, probablement arribarem, a la conclusió que si.

Reportatge de Lleida TV a les 8 victòries consecutives a lliga nacional de l'equip femení de la u.e. lleida

2009-03-10T10:37:00.003+01:00

Pulgada a pulgada

2009-01-31T20:44:00.004+01:00

La piràmide del rendiment

2009-01-31T20:40:00.000+01:00

La piràmide del rendiment estableix quatre esglaons inevitables per a assolir l’èxit en qualsevol activitat que realitzem a la vida. Per a rendir, el primer es voler. Voler fer allò en el que haurem de rendir es una element lògic. Si no vull, no serè capaç de donar, ja per voluntat, el millor de mi. Desprès de volem hem de poder, això és, tenir unes característiques que ens permetin poder seguir pujant d’esglaó. El poder té unes connotacions, si es volen realistes, ja que coses que encara que volem fer, no poder, en múltiples situacions i per múltiples factors, però que lògicament no podem assolir tot el que volem.
Quan es vol i es pot, s’ha de saber. S’han de tenir adquirides unes habilitats o coneixements, accions que donen els recursos necessàries per a poder assolir en nostre objectiu. I finalment, hem demostrar. Sense aquest pas es difícil obtenir rendiment. Demostrar implica tancar un procés iniciat amb la voluntat. És el darrer pas, però molts cops el més difícil d’assolir, ja que té molts factors que el determinen i es realitza en els moments de màxima importància de tot el procés del rendiment.

Al futbol, un esport de rendiment continu, entendre aquest procés és capdal per a poder analitzar el rendiment d’un partit, un jugador, una temporada... La piràmide actua com a guia i explicadora del procés.

Perquè un equip no rendeix, quan a priori vol, pot, i sap?

Benvingut a l'escaire

2009-01-31T20:14:00.008+01:00

En aquest lloc hi trobaràs informació relacionada amb el món del futbol.

Hi trobaràs articles, opinions i comentaris que intenten reflexionar i/o explicar el futbol d’acord una metodologia de treball fonamentada en el treball d’equip, la motivació i lideratge, i, el rendiment i els seus estats.

A l’àrea de continguts es publiquen periòdicament articles, opinions, anàlisis o reflexions pròpies i d’externs que incideixen en el treball d’equip com a garantia de rendiment, en l’ordre d’un equip, en la motivació encarada cap a la intensitat del joc, en la comunicació al camp, etc. així com altres continguts relacionats amb el futbol.

I a la videoteca es poden veure vídeos propis i externs que il•lustren visualment la temàtica del blog, així com altres vídeos que ensenyen la grandesa d’aquest esport.